L’historiador Enric Pujol, professor de la UAB, ha
estat el segon ponent del curs “La
Mancomunitat de Catalunya. Cent anys d’estructures d’estat” organitzat al
Centre Cultural per Òmnium Cultural i el Centre d’Estudis Històrics. Ha centrat
la seva exposició en el paper emblemàtic de la política cultural de la
institució.
Segons Pujol, l’empatia entra el moviment noucentista i el propòsit de la
Mancomunitat per construir un país normal va situar la cultura catalana al
nivell de les societats europees coetànies, i en àrees com ara la de les
biblioteques la va posar al capdavant de tot. Per exemple, en la incorporació
de la dona al treball intel·lectual per mitjà de polítiques de discriminació
positiva.
La Mancomunitat va impulsar les
excavacions arqueològiques, va posar en valor el romànic, va crear instruments
de gestió cultural de primer ordre i va promoure la instrucció pública. Fins i
tot, la Mancomunitat es va avançar al seu temps en aspectes com ara la formació
de mestres, la renovació pedagògica i els ensenyaments tècnics vinculats al
sistema productius.
Enric Pujol ha afirmat que el programa del noucentisme va trobar
l’empara del poder polític: la normativització de Fabra no hauria triomfat
sense la complicitat de la Mancomunitat, que va arrossegar la majoria social
aprofitant el consens que havia aglutinat la institució com a eina provisional
preautonòmica. En realitat, ha conclòs Pujol, les concepcions culturals de la
Mancomunitat es van poder desplegar en temps de la Generalitat, aleshores ja
amb competències polítiques.
El proper dimarts 18 de març
tindrà lloc la tercer sessió del curs, a càrrec de Santiago Riera Tuèbols,
enginyer, historiador i terrassenc d’adopció, que tractarà sobre ensenyament,
ciència i tècnica en temps de la Mancomunitat.
