La xarxa associativa, clau per entendre la força del catalanisme, segons Casassas.

Jordi Casassas, catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, ha impartit, aquest dimarts 25 de març, la conferència sobre el llegat de la Mancomunitat, en el marc curs “La Mancomunitat de Catalunya. Cent anys d’estructures d’estat” organitzat al Centre Cultural per Òmnium i el Centre d’Estudis Històrics.

Tot just l’endemà d’haver estat escollit president de l’Ateneu Barcelonès, Casassas, resident a Terrassa des de fa quatre anys, ha situat la Mancomunitat en el primer moment de síntesi en què l’acció cultural articulada pel noucentisme aprofita la situació política per concretar-se en un estat regional.

Per avaluar el paper de la Mancomunitat cal entendre, segons Casassas, les característiques del catalanisme com un moviment que, sense renunciar a la política, va desenvolupar-se i créixer a partir de la implicació de la xarxa associativa i al marge dels partits, i amb una doble força: sentiment identitari i acció. Tot plegat en un context en què, arreu d’Europa, les estructures estatals desfeien identitats i anorreaven cultures. És precisament la base associativa la que explica que, fa cent anys i ara mateix, la força del catalanisme radiqui en el compromís col·lectiu i no en el lideratge personal.

La concentració d’una massa crítica suficient, organitzada i amb elements altament especialitzats, fa entendre el paper hegemònic del catalanisme que, a través de la Mancomunitat, oferí un llegat extraordinari: l’articulació territorial de Catalunya, l’elevació del nivell mitjà de treballadors i empresaris, la modernitat en l’ensenyament, la consolidació de la llengua catalana moderna, l’excel·lència en sanitat i beneficència, i la planificació d’una autonomia que va deixar a punt el text que el 1931 va esdevenir l’Estatut de Nuria. En aquest sentit, la Mancomunitat va ser sobretot l’intent de creació d’un societat moderna que situés Catalunya en un nivell mitjà europeu.

El proper dimarts 1 d’abril, Joan Rigol, expresident del Parlament, clourà el curs amb una conferència sobre les estructures d’estat, avui.

Enric Pujol: «La Mancomunitat, una gran diputació amb voluntat de govern»

L’historiador Enric Pujol, professor de la UAB, ha estat el segon ponent del curs “La Mancomunitat de Catalunya. Cent anys d’estructures d’estat” organitzat al Centre Cultural per Òmnium Cultural i el Centre d’Estudis Històrics. Ha centrat la seva exposició en el paper emblemàtic de la política cultural de la institució.

Segons Pujol, l’empatia entra el moviment noucentista i el propòsit de la Mancomunitat per construir un país normal va situar la cultura catalana al nivell de les societats europees coetànies, i en àrees com ara la de les biblioteques la va posar al capdavant de tot. Per exemple, en la incorporació de la dona al treball intel·lectual per mitjà de polítiques de discriminació positiva.

La Mancomunitat va impulsar les excavacions arqueològiques, va posar en valor el romànic, va crear instruments de gestió cultural de primer ordre i va promoure la instrucció pública. Fins i tot, la Mancomunitat es va avançar al seu temps en aspectes com ara la formació de mestres, la renovació pedagògica i els ensenyaments tècnics vinculats al sistema productius.

Enric Pujol ha afirmat que el programa del noucentisme va trobar l’empara del poder polític: la normativització de Fabra no hauria triomfat sense la complicitat de la Mancomunitat, que va arrossegar la majoria social aprofitant el consens que havia aglutinat la institució com a eina provisional preautonòmica. En realitat, ha conclòs Pujol, les concepcions culturals de la Mancomunitat es van poder desplegar en temps de la Generalitat, aleshores ja amb competències polítiques.

El proper dimarts 18 de març tindrà lloc la tercer sessió del curs, a càrrec de Santiago Riera Tuèbols, enginyer, historiador i terrassenc d’adopció, que tractarà sobre ensenyament, ciència i tècnica en temps de la Mancomunitat.

Albert Balcells explica els aspectes fonamentals de la Mancomunitat.

L’historiador Albert Balcells, catedràtic de la UAB, ha obert aquest dimarts 4 de març el curs “La Mancomunitat de Catalunya. Cent anys d’estructures d’estat” organitzat al Centre Cultural per Òmnium i el Centre d’Estudis Històrics. En poc menys d'una hora ha fet una síntesi excepcional de les realitzacions dutes a terme durant el període de la Mancomunitat, i molt especialment del significat històric de la institució, de la creació de la qual es compliran cent anys el proper 6 d'abril.

Albert Balcells ha valorat la Mancomunitat com una victòria del catalanisme possibilista, que maldava, al tombant del segle XX, tant per la prosperitat econòmica —aprofitant la sinergia de la federació de les quatre diputacions catalanes i l’empenta metropolitana de Barcelona— com per la construcció nacional que superés la ineficàcia d’un estat, l’espanyol, percebut com aliè.

El disseny d'un projecte nacional integrador, regeneracionista i modernitzador coincidia amb el moment constituent d'una Europa marcada per la guerra, l'ascens del comunisme i el feixisme, els processos d'emancipació nacionals, les crisis de les monarquies i, en el cas de Catalunya, per la fractura social que va desembocar en el pistolerisme. 

Entre els aspectes més destacats, Balcells ha subratllat la implicació patriòtica en la gestió de la Mancomunitat d’intel·lectuals doblats de tècnics, així com la col·laboració entre el catalanisme de dreta i el d’esquerra i, sobretot, la percepció dels coetanis que la voluntat popular catalana exigia, ja aleshores, estructures d’estat. Balcells ha acabat la conferència repassant la trajectòria política de Prat de la Riba, Puig i Cadafalch ―de qui n’acaba de publicar la biografia― i Alfons Sala, darrer president nominal de la Mancomunitat que va rebre el títol de comte d’Ègara en compensació per la dissolució de la institució, en començar la dictadura de Primo de Ribera.

El proper dimarts 11 de març tindrà lloc la segona sessió del curs, a càrrec d’Enric Pujol, tambe professor de la UAB, que tractarà dels aspectes culturals en temps de la Mancomunitat.